Dècada anys 70 - Any 1979

“ELS JOGLARS” A BANYOLES

 

  El diumenge dia 24, festa de Sant Joan, a les 8 de la tarda, en el teatre del Cercle de Catòlics es presentarà a l’espectador de la nostra ciutat la representació de l’obra “M-7 CATALONIA”, darrera creació dels Joglars, un digne remat al cicle teatral que des del mes de febrer sen’s ha anat oferint intermitentment sota la denominació de “Teatre als Catolics”.

 Serveixin aquestes ratlles de l’escriptor olotí R. Barnera com a preàmbul d’aquest esdeveniment teatral:

  Quan han quedat completament apagats tots els artificis que “LA TORNA” va fer esclatar, sembla que la nova presència dels JOGLARS a l’escena no tingui la força que cada nova estrena d’aquest grup teatral abans feia suposar. La realitat, però, no és exactament així. Ni la normalitat ha tornat del tot, ni la rutina s’ha apoderat d’aquesta expectació que envoltava les estrenes d’ELS JOGLARS. Què ha passat, doncs?

  Una sèrie de reaccions provocades per la temàtica de LA TORNA donaren una nova i inesperada dimensió a ELS JOGLARS que sobrepassà l’àmbit estrictament teatral quant a creació artística i aportació cultural del medi, pero no com a tribuna i reflex de la societat i, per tant, sortosament no fèu res més que confirmar la vida i la força del “fet teatral”. Amb tot, aquesta nova dimensió eclipsà fortament el teatre com a expressió creadora i lliure, traslladant la polémica i l‘atenció al camp político-social.I això era bo perquè és en aquest camp on cal discutir i solucionar les grans contradiccions: és llàstima, però, que aquestes reaccions aïllin, no sé si conscientment i inconscientment el fet primer,  no valorin la importància que realment té. Una gran majoria dels polemistes que van intervenir en l’afer han ignorat el fet teatral, i, una vegada ha passat el temps, també les seves conseqüencies.

  I tot això és ben palpable. L’Albert Boadella és a la Model, i ni ell ni els altres ja no surten als diaris. Per altra banda, “M7 CATALONIA”, que en els primers moments va provocar una certa expectació general – sobretot per si es detectava la presència física d’en Boadella a les estrenes-, s’ha anat diluïnt perquè segurament no ha provocat les reaccions que molts esperaven, encara que denunciï una altra realitat tan o més punyent, o que plantegi un autèntic problema d’identitat nacional i comunitària. I aquesta gran majoria tampoc no s’ha assabentat que al Festival Internacional de Teatre d’Hamburg, ELS JOGLARS hagin hagut de sortor fins quinze vegades a saludar; ni de les crítiques apoteòsiques a Roma.

  El fet és demostratiu, però de la manipulació que a tots nivells sofreix el nostre món -  Heus ací un altre dels postulats de M-7 CATATALONIA – i que una vegada passats els efectes a quasi ningu no li interessa el fonament. Així el teatre continua marginat, quasi buit, el nivell cultural del país com sempre i les nostres perspectives abocades a esdevenir una de les reserves destinades a “souvenir”, segons l’informe “Wallace Müller”, d’on surt l’espectacle “M-.7 Catalònia”, una de les cultures al voltant del Mediterrani que són objecte d’estudi i recuperació dins la planificació general d’aquest informe, i que com diu Albert Boadella... “nosaltres hem esdevingut els conserges del Mediterrani per guardar i entretenir les cases de vacances dels bàrbars instal.lats al voltant d’un mar que s’acosta cada dia més a un sanitari públic”.

  ELS JOGLARS vénen a Banyoles amb un espectacle digne de la seva trajectòria, un esglaó més d’aquesta magnífica aportació al teatre, a la cultura i a la identitat de la nostra comunitat. Amb tot, aquesta vegada el seu director no hi serà.

Trajectòria d’ELS JOGLARS

ESPECTACLES. 1962: Mimodrames – 1964: L’art del mim – 1965: Deixebles del silenci – Pantomimes del Music.Hal – 1966: Programa infantil – Mimetismes – 1967: Calidoscopi – 1968: El diari – 1970: El Joc – 1972: Cruel Ubris – 1973: Mary d’Ous – 1974: Alies Serrallonga – 1977: La torna – 1978: M-7 Catalonia.

Nota afegida per Joan Olivas,el dia 12 de juliol 2014 : En el teatre del Centre de Catòlics de Banyoles, Els Joglars van cometre una falta imperdonable: Ens van desmuntar tota la pantalla del Ciclorama  que des dels anys de La assió,- ja feia més de 20 anys- era fixe al fons de l’escenari. A partir de llavors, els espectacles que es feien en el teatre estarien absents els efectes luminotècnics especials que s’oferien en aquella monumental pantalla del Ciclorama. Quan vam veure aquella destrossa, vam quedar esgarrifats.