Dècada anys 70 - Any 1979

BOTIFLERS I CEBALLUTS

Un intent de teatre èpic

 

1.- Botiflers i Ceballuts necessita, abans que res, un aclariment, una diguem-ne explicació prèvia. Es tracta d’un intent de teatre èpic, didàctic, d’aproximació a fets i actituts que han estat com una mena de leit-motiv de la nostra història: la lluita dialèctica - i a vegades pràctica- entre els botiflers ( el que va amb els enemics de la seva terra, Fabra dixit) i els ceballuts (nom vagament despectiu dedicat als nacionalistes recalcitrants). És per tant, un teatre d’enorme actualitat.

2.-  Botiflers i cebaluts és una obra d’intencions ben definides i d’exposició diàfana perque té un destinatori ben concret: : la gent del poble. Necessita per tant, que la lliçó que enclou sigui entenedora, transparent, I digerible. És per això que Botiflers i Ceballuts tè un transcòrrer entre l’explicació i l’anècdota, pels camins de la sàtira, sense deixar la imprecació i, a vegades, el pamflet. Té, per tant, un plantejament lleugerament diferent al teatre clàssic,a  mig camí entre la lliçó magistral i el sainet.

3.- Utilitza, en la seva narració, un paral.lelaisme històric entre la memòria personal dels possibles espectadors i els fets que han estat escrits en el llbre de la Història de Catalunya. I, després, com una mena d’il.lustració gràfica – una vinyeta-  el quadre teatral curt, subratlla, la majoria de les vegades en un clar  to d’humor, l’explicació. Així, en un mètode senzill i repetit, transcorre una acció i es planteja a l’espectador, el recorregut dramàtic del poble de Catalunya, a través del temps entre els que estimen abans que res la llibertat i els que posen, abans que res, els seus interessos personals i de classe.

4.- Caldria dir alguna cosa sobre la gent que interpreta l’obra: també, com els destinataris, gent del poble. Gent del Vallés, de quatre poblets que, estan units geogràficament per la riera del Tenes, afluent del Besós, en un context problemàtic, al moment  precís de transformar la seva vida que fins ara havia estat agrícola i rural i que, molt ràpidament, passa pel trauma de la industrialització i la urbanització massiva. Pobles d’uns dos mil habitants – L’Ametlla, Riells-Bigues, Santa Eulàlia i Lliçà d’Amunt – sotmesos a una immigració important, però que guiats per la experiència d’altres poblacions veïnes, intenta de conservar lligams que els faci més valents davant l’allau industrial que, un dia o altre, ha de dissoldre’ls en un magma confús de ciment i xemeneies.

5.- Un grup de gent d’aquests pobles –diversa en edats i status social, però preocupada per les coses del país i la cultura-, va agrupar-se a l’entorn d’una taula i es dedicà, des de fa set anys, a comentar la realitat cultural, políitica, científica, econòmica, dels Països Catalans. Ha estat un grup divers, fins i tot canviant, que per identificar-se s’ha autodenominat d’”El pa amb tomàquet”, perquè el que si ha estat constant,ha estat el tomàquet sucat sobre el pa, el traguet de vi i l’ambient relaxat i amable que sol produir-se a l’entorn d’una taula. La Colla del Pa amb tomàquet, l’any passat, va escriure una pàgina prou interessant de la nostra peripècia col.lectiva: La volta en carro als Països Catalans.

6.- L’experiencia de la Volta, amb la participació de gairebé dos cents participants –alternades en diferents etapes – va semblar un èxit prou rotund com per a intentar altres experiències de trobament  entre diferents  persones a l’entorn d’una idea. I si la Volta era un recorregut per la nostra geografia, era gairebé obligatòria una excursió a través de la història. Per això va sortir Botiflers i ceballuts. Per això, molta gent ue mai havia trepitjat un escenari es va embarcar a l’aventura. Entre pujalr dalt d’un carro i pujar dalt d’un escenari, segons quin siguin els objectius, hom pot observar innegables concomitàncie.

7.- Botiflers i ceballuts ha fet ja unes certes experiències. Jo diria que, el resultat ha estat positiu. L’obra presenta continades alternatives, sitacions canviants i una certa desimboltura formal, que, moltes vegades, sobta l’espectador. Però l’efecte dfinal és positiu: la seixentena de persones que pul.lula per l’obra sol imposar-se a la legítima posició  crítica del públic i, normalment, acaba ficant.s’el a la butxaca. Botifers i cebaluts, representa una actititud teatral diferent on el tó narratiu, la s’atira política i l’indubtable missatge pariòtic, formen una experiencia prou curiosa com per fer-lo reconable as amics. I als enemics. Sobretot si són botiflers de les últimes fornades.

 

                              (Jaume Farriol a Revista de Banyoles. Abril 1979)