Any 1980

FOLCH I TORRES I EL TEATRE BANYOLÍ

 

  En la història del teatre banyolí, Josep Maria Folch i Torres no ha estat pas molt representat. A la llunyana època del teatre Principal hom recorda unes representacions de LA VENTAFOCS per una Companyia forana,i una dels Pastorets per un grup d’aficionats formats per Cels Mas, Joan Blanch i altres, amb l’intent de seguir-los representant en els anys subsegüents per a fer-los tradicionals, cosa que fallà ja que el nostre poble estava molt arrelat en la música de Rubió i en les trapelleries de Bato i Borrgo. El que cal ressaltar és que durant tota una època, el personatge d’En  Patufet, de Folch i Torres, animava moltes vegades les vetllades benèfiques en les que sempre estava a punt algun o altre actor aficionat, per sortir a explicar acudits o rondalles agençat amb la típica barretina i faixa d’en Patufet.

  A principis de l’any 1940, la Companyia de Jofre-Gener vingué al Mercantil a presentar la versió castellana de”LaVentafocs” amb el títol de “La pobre Cenicienta”, i alguns anys després la mateixa Companyia d’Elvira Jofre i Pere Gener ja van representar-la en català al Cercle de Catòlics en motiu de les festes de Sant Martirià de 1947. Per poder veure una altra representació de “La Ventafocs” hauríem d’esperar un grapet d’anys més.  Era pels anys 60 quan l’Agrupació “Amics del Teatre” va fer-ne una de molt digne, potser la millor que s’ha vist a Banyoles, puix en aquells moments la tècnica teatral en quan a luminotècnia i só estava molt avançada.

  Grups de teatre aficionats forans van representar en tardes de diumenge al teatre dels Catòlics les comèdies “D’aquesta aigua no en beuré” i “La marqueseta que no sap que té”.

  Però sens dubte que l’èxit més gran aconseguit a Banyoles per una obra de Folch i Torres fou el que assolí l’”Agrupación Teatral Bañolense” dirigida per Josep Freixa, els quals donaren més d’una dotzena de representacions en “bolos” per la província de Girona amb la comèdia “JULIETA, FILLA ÚNICA, una de les millors obres del prolífic autor i que serà representada aquest any -1980- per la festa Major, per l’Agrupació Teatral del Cercle de Catòlics.

  També cal esmentar que aquesta mateixa obra fou representada uns anys després per un grup de jovenalla dirigits per Pere Pagés, Jaume Oller i Joan Olivas.

  JULIETA, 1980

  El paper de l’eixerida Julieta l’interpretarà Glòria Cunill, la primera actriu jove del Grup. L’hem vista en els assaigs i és la que ens diu:

-He sentit dir a molta gent de Banyoles que la sra. Carme Torres feia una gran creació de la “Julieta”. Jo no he vist actuar mai a aquesta actriu que, segons diuen, era una de les que més partit sabia treure en els personatges de noies escotorides i mogudes. És un paper molt bonic i jo el faig amb una gran il.lusió.

  Carme Quer i Joan Olivas són els que havien interpretat aquesta obra en altres ocasions. Tornen a fer els mateixos personatges.

-El paper de la Dida l’he fet sempre amb molt agrat – ens diu Carme Quer- .Es ple de matisos que m’emocionen. Crec que Folch i Torres va crear un personatge molt representatiu en el nostre país. La narració que fa del Vadó des de dalt del carro és un prodigi de llenguatge clar i català.

  El paper del financer Geroni Bancal el farà Jaume Oller. Nervïut i metòdic té la manía de fer-ho apuntar tot. A en Josep , el criat (l’Olivas) el té ben atabalat.  L’Enric Tubert  fa un paper dels seus, un home dinàmic que necessita fer molta feina.

  L’Enric Tubert, fill, debuta en un paper llarg, és el fill de pares nous rics que només té al cap els autos i les motos. El que actua per primera vegada és Ferran Barba. Té una bona veu. Ja li ve de família, i actúa amb força naturalitat. És el secretari partiucular del financer, enamorat de la seva filla, acovardit, perquè  pensa que “només se la pot mirar i prou”.

  El matrimoni Granadell, nous rics engallats – ell, amb el “piloru” obturat, ella amb la mania de voler passar per entesa i ficant-se continuament de peus a la galleda- és interpretat per Xavi Vlanova i Montse Oller. L’escena del lliurament de l’anell de prometatge a la Julieta és francament còmica. Vistos en l’assaig ens ha sorprés la seva actuació. Semblava verament que s’hi trobessin, igual que la Carme Llach en l’amiga de Julieta, arribada de París, ben admirable pel seu esparpillament

  En Josep M.Angelats intervé en un personatge d’idees estrafolàries, aprofitador i amb un fons d’humanitat.

  Abans d’acomiadar-nos ens hem interessat per si es farà una presentació d’homenatge a Folch i Torres.

-Efectivament,  llegirem unes notes d’homenatge a aquest escriptor català. I per altra banda us hem de dir que tindrem un gran respecte al llenguatge de l’obra, i que l’ambientem en els anys mateixos en que fou escrita-anys trenta-, ja que no es pot ambientar de cap manera en els moments atuals puix moltes de les situacions es podrien trobar ridícules.

-Ben mira- ens diu algú- potser les trobarem ben actuals. Pensem que moltes coses tornen. I l’època no es és tan llunyana. Mireu –ens diu la noia encarregada del vestuari ensenyant-nos uns figurins de l’època. La moda mateixa d’aquells anys, ara ha tornat a venir. A cap sastreria teatral de Barcelona hem trobat vestits de l’epoca. Diuen que gairebé és la mateixa que la dels moments actuals.