Nadal 1980

PASTORETS 1980

  Son les cinc de la tarda. És l’hora que en el teatre dels Catòlics una colla de jovent s’hi aplega per assajar Els Pastorets. Enguany tindrem Pastorets tots tres dies: per Nadal, Cap d’Any i Reis. Per això ja fa prop d’un mes que  s’han començat a preparar. Aquest any encara és més aconsellable que s’assagi més, car hi ha algú que hi treballa per primera vegada. I cal que aquesta gent tingui temps de sintonitzar amb l’obra.

  Han començat a assajar el ball dels dimonis al compàs de les conegudes notes. En Jordi, que en aquells moments no és a l’escenari, ens diu que està “una mica espantat, insegur”, ja que és un dels que fan el debut en Els Pastorets. Ell intenta –diu- “posar-me dins del personatge del Bato”.

  També parlo amb en Xari, el que treballa en l’espai escènic,on, per cert, sento a dir que hi hauran modificacions. Parlem de l’escenografia d’Els Pastorets. Ell creu que “cada acte ha de tenir un caire diferent, penso que uns Pastorets necessiten una decoració molt oberta, de cara al públic. La meva il.lusió seria que el púbilc se sentís al cim de l’escenari, que tot fòssim uns pastors o uns dimonis”. Recordem que altres anys n’hi ha hagut de transformacions, més o menys accidentals”.

   Quan els dimonis han acabat de dansar (aquests són els més joves) pugen a l’escenari els àngels i els dimonis “grossos”. Observo que aquests petits dimonis s’ho agafen amb molta afició.

  La Carme (S. Miquel) i l’Esteve (Luzbel) realitzen un bon treball, amb un diàleg segur i enèrgic en tot moment. En Josep Mª, sempre atent, els corregeix el més petit error.

  Quan acaben, assalto a l’Esteve. Li dic que aquest any sembla que Els Pastorets s’han revifat. A que et sembla que es deu això?-perque ho fa el jovent?- “El que ens interessa és quelcom que faci viure el Nadal, tant als grans com als petits. Ho fem nosaltres perquè crec que ens toca fer-ho.Això és feina que hem de fer els joves”. Encara li faig més preguntes: no creus que Els Pastorets ja estan superats?. Ell respon segur: “No. Els Pastorets és una cosa que sempre pot anar a més. Tod depén de la fantasia i la joia que s’hi posi”.

  A tots se’ls veu molt animats, malgrat les dificultats que suposo deuen haver de superar. “ Potser la dificultat més gran – diu la Carme-és que tots hem vist Els Pastorets, i a l’hora de fer-los sense donar-nos compte fem Els Pastorets que hem vist sempre, i ens costa d’identificar-nos en el nostre paper, i fer-lo a la nostra manera”. Creus convenient crear uns altres Pastorets?. “S’haurien de canviar. De moment hem introduït algunes reformes a aquests.  S’haurien de traduir aquests al català”. La proposta de la Carme queda a l’aire.

  M’assec. L’assaig continua. A tot l’equip que aquest anys ens presentarà Els Pastorets se’l veu amb una gran voluntat de fer unes representacins dignes dels Pastorets que sempre hem vist. Em sembla que l’intent és aquest. I crec que aquest senzill objectiu és molt important, sobretot de cares al futur. Aquesta gent serà la que més endavant sabrà fer coses noves, o reformar les velles. El que importa és que gent jove hi treballi”.

A.Mic (Revista de Banyoles, Nadal 1980