Any 1981

JOSEP COLL I TUBERT. L’AFICIÓ AL TEATRE

(De l’entrevista  de Joan Olivas al seu oncle Josep Coll i Tubert, resident a Orleans (França)

 

L’afició al teatre.- “De petit m’atreia el teatre i anava a veure el grup del Sindicat Agrícola que dirigia mossèn Dausà i el feien al teatre Vila. Anava a veure tots els assaigs del Sindicat i quan feien l’obra jo sabia tots els papers. Actuaven en “Renau”, en Boix, en “Bòta”, en Tarradellas, els pagesos “grossos” del Sindicat. Un dia em van donar un paper que només havia de dir una paraula. Era en el sainet “L’hereu Pruna”. I quan em va veure mossèn Dausà vestit i en barretina em va dir “Sembles en Patufet”.

-I a partir d’aleshores ja vareu formar part del Grup de teatre?

-  Van passar alguns anys, fins que un dia que estàvem una colla d’amics ens van dir: I si fèssim teatre?. Jo havia vist dues o tres vegades als Catòlics “El misteri del bosc” i vam decidir començar amb aquesta obra. Assajàvem a can Xampinya amb en Pepet Carles, en Pere Collell, en Miquel Torres, en Llandrich...L’obra es va representar a l’Ateneu i ja vam anar engrescant-nos, seguint amb “Els mesells”, i a la tercera ja vam buscar dones. De seguida en vam trobar. La primera obra que es va fer amb dones va ser “La fosca”, un drama molt fort sobre un home que el vici l’havia corromput i es va tornar cec. El primer paper el feia la “Saleri”.

- Com s’anomenava l’Agrupació?

- Vam posar-hi el nom de J.A.A.R. (Joventut Artística de l’Ateneu Republicà), i vam fer “El contramestre”, d’en Pitarra, “Les orelles de Don Pau”, “La bona gent” i “L’hereu escampa” d’en Russinyol, “Els vells” i “Mare eterna”, d’Ignasi Iglèsias, “Terra baixa” de Guimerà, “La santa mare”, L’endemà de bodes”, i altres.

- Quin era el quadre d’actors que teníeu?

- D’actors: en Josep Carles, Miquel Boix, Joan Llandrich. Pere Cullell, Josep Pagés, Quim Funtané, Pere Mata... Les actrius eren la Sanz, la Lola Turró, la Maria Barba, la Domènech, la “Martina”, la Caterina Canadell. I els apuntadors, en Met Callís i en Joaquim Torroella. Segurament que me’n descuido d’alguns. Han passat tants d’anys!.

- Vareu anar a fer el servei militar?

-Van declarar-me inutil degut a un “tumor blanc” que tenia al braç i que em va sortir quan de petit vaig caure de la màquina de batre del Sindicat Agrícola.

- Crec que vau ésser president de la societat Ateneu Republicà d’Esquerra...

- Oh, i encara en sóc! –em digue tot somrient- Ningú m’ha dit encara per plegar... Vaig ésser el darrer president. Anteriorment en van ésser en Carles i en Masó.

- Hi havia altres activitats a l’Ateneu Republicà a més del teatre?

- Es va formar l’Orfeó dirigit per en Josep Saderra. Recordo molt bé quan es va estrenar la sardana “La font de l’ametlló” per Pasqua. Va ser un gran èxit. L’Orfeó el componien homes i dones. .

(L’entrevista a Josep Coll Tubert continua amb els següents aparts: Aprovisionament per les botigues banyolines en els anys de la Guerra Civil – Sis mesos al camp de concentració de Saint Cyprien – Entre francesos i alemanys –  Nova vida a Orleans). En referència al teatre a França, em va dir: “

-Hem estat durant molts anys reunint-nos una colla d’espanyols, Vaig crear a Orleans una secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya i els catalans teníem les nostres reunions de manera freqüent. Fins i tot vam formar un grup de teatre que jo, recordant el temps de la meva joventut, vaig dirigir. La colonia era més nombrosa en exiliats de parla castellana i vam fer obres en castellà d’autors com Benavente i Muñoz Seca. Plorar i riure. Com la vida.

(L`’entrevista de quatre pàgines (amb el pseudònim de Xalió d’Abaix), es pot llegir a Revista de Banyoles num. 594 ,juliol 1981.

  Josep Coll Tubert era el meu oncle. Dissortadament no la va poder llegir. Hi han fotografies, entre elles la d’una festa   del primer de maig del 1934, una altra amb la seva esposa, Maria Prat, a Orleans; la d’una representació teatral a Orleans; la d’una trobada de la família Coll a Argelés, i la dels set germans Coll reunits en una trobada al restaurant La Masia de Banyoles en motiu de la seva tornada a Catalunya. Josep Coll visqué durant molts anys a Orleans amb la seva esposa i els fills Janó i Germinal. El seu fill gran, Janó, fou un metge d’investigació del càncer a l’Institut Pasteur de Lille, distingit per la recerca i per la formació d’estudiants. Morí jove. A l’any 2oo8 els familiars banyolins que assistirem a la cerimònia del seu traspàs al mateix Institut Pasteur de Lille, vam poder acomiadar-lo emocionats escoltant una sardana del seu cosí Maririà Font i Coll. El germá, Germinal Coll, -resident a Orleans- vé a visitar-nos cada any.  

 El doctor Joan Coll Prat fou incinerat i les seves cendres reposen sota un arbre que els familiars vam plantar al Mirador de l’estany de la seva ciutat estimada: Banyoles.