SOLANA I LA CULTURA TEATRAL
L’Institut de
Batxillerat de Banyoles ha organitzat comptant amb la col.laboració de l’Ajuntament
i “La Caixa”, la vinguda del grup de teatre “La Gàbia” de Vic el qual va
representar la nit del dissabte 7 de febrer en el teatre del Cercle de Catòlics
l’obra de Roland Dubillard LA CASA D’ÓS. La campanya feta pels organitzadors es
veié curulla d’èxit puix hi hagué una bona entrada en el local.
El professor de l’Institut, el nostre amic
Joan Solana, home que sent plenament el teatre com s’ha demostrat àmpliament en
la seva trajectòria artística, fèu una presentació en la que remarcà l’interés
de l’obra com a text literari, exposant-nos que parèssim atenció al bon fer del
Grup Teatral de Vic.
Solana se sent decepcionat en constatar que
el teatre a Banyoles no segueixi un bon camí i no pugui veure’s més enlairat.
Ho repeteix sovint i procura sobretot d’inculcar-ho als seus alumnes. Sortí
també amb la incongruència de dir que l’institut no hauria de ser qui presentés
“el bon teatre” a Banyoles puix creu que hi ha altres persones, grups o
associacions més adients que haurien de fer-ho. O sigui que, ben debatut,
sembla que l’Institut es decideix a portar bon teatre a la nostra ciutat a
manca d’altres que podrien i no volen o no poden fer-ho.
Cal dir a Joan Solana que els amants del
teatre veièm molt bé aquest engegament i molt més bé encara que sigui l’Institut
qui ho porti a terme, perquè les iniciatives s’engeguen amb gent d’entusiasme,
amb joventut com la d’ell i amb la de les quals ell conviu diariament. Creiem
que és en va l’esforç de demanar organitzadors que portin a cap campanyes de
cultura teatral. Tots sabem que això a la nostra ciutat és gairebé utòpic. Es
tan esquifit aquest panorama de la cultura teatral a Banyoles que únicament l’eixirovament
i la moral podrien demanar-la i aixecar-la les associacions amb comissions de Cultura
i la del nostre municipi si hagués gent d’empenta i sobretot “joventut” i
entusiasme com la que posseix el principal promotor organitzador de la vinguda
d’aquest carregament de literatura encerclada en la gàbia vigatana aposentada a
l’escenari dels Catòlics.
Si Solana pogués trobar aquest recolzament
que tanta falta fa a Banyoles en l’aspecte cultural, potser es podria
il.luminar una mica el fosc panorama teatral. Perquè serà amb el recolzament de
tots els que estimen la cultura que l’Institut podrà portar a terme aquestes
sessions de teatre-estudi a Banyoles.
Des d’aquestes pàgines desitgem a Joan Solana
que tingui un bon coratge per tirar endavant els seus projectes.Projectes que
esperem es converteixin en realitats sense que de cap manera aquests quedin
únicament estancats en estudis de teatre a les aules de l’Institut.
(Galat a Revista de Banyoles – Febrer 1981)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada