Any 1981

JOAQUIM COLOMER I EL TEATRE (II)

 

Postguerra: Teatre-ressopó i el miracle d’”El divino impaciente”.- Acabada la guerra incivil, un cop organitzada altra volta la Secció Recreativa del Cercle de Catòlics es tornaren a reposar les antigues obres del teatre catòlic per a homes. Vingueren les primeres estrenes en castellà: “De tú a tú”, “¿Quien es el culpable?”, “La flor del espino”, etc., fins que es donà permís per a representar teatre en català “únicament” en teatres d’entitats recreatives  catòliques. Aleshores es tornaren a treure dels prestatges les obres tradicionals ja esmentades que a més a més de ser representades als “Catòlics” ho eren també pels pobles de “pagès”. En la postguerra, anar a fer teatre en un poble de “pagès” ens era per a nosaltres aficionats, una gran il.lusió. I es que entremig hi havia el seu bon ressopó amb bons plats de mongetes amb botifarra o aquell “llom” que per a molts era un somni. Llavors vingué l’aventura d’”EL DIVINO IMPACIENTE”.

  Quan en Freixa va fer el repartiment, en Joaquim Colomer no sé per quins motius no hi tenia paper, però per un percanç a la llar d’un dels actors – en Miquel Vilanova- que havia interpretat el personatge de Ignacio de Loyola a l’estrena en els “Catòlics vells del carrer de l’Abeurador-en no poder actuar, s’hagué de donar el paper a en Colomer.  Era el dia de la inauguració del nou local a la plaça de “España” i en vigílies d’estrena es plantejava de si s’havia de suspendre la representació. En Colomer ens animà a tots per tirar endavant; ell faria l’”Ignacio”. En un dia s’estudià el paper, i com si no hagués passat res es portà a cap la representació d’”El divino impaciente” –amb dones per primera vegada- i en Colomer assolia un èxit extraordinari.

Organitzador de la vinguda de Companyies de Professionals.- Sota la direcció d’en Pepet Freixa, després d’”El divino impaciente”, la Secció Recreativa del Cercle de Catòlics oferia una sèrie d’obres en castellà com “Cisneros”, “Los que quedamos”, “La casa” (sempre Pemán), “La educaión de los padres”, (que més endavant agafaria com a obra de repertori l’actor professional Paco Martinez Soria),  i en Colomer combinava les seves actuacions amb la tasca organitzadora de portar companyies forànies de teatre professional en les tardes dels dies festius al nou escenari del teatre “dels Catòlics”. Així, gràcies a ell vam poder veure actuar a Ramon Martori, Adolfo Marsillach, Elvira Jofre, Pere Gener, Pepeta Fornés, Antoni Martí, Antoni Gimbernat, Joan Carratalà, i altres actors i actrius del teatre català, que en aquells anys es veien obligats a “guanyar-se la vida com a dobladors de pel.licules en els estudis cinematogràfics barcelonins, i els diumenges sortien “a provincias” actuant en obres de teatre català, en els teatres d’entitats catòliques, únics llocs on els hi eren permeses llurs actuacions en la llengua que aleshores en deien “vernácula”. ”