Desembre 1980

“ElS PASTORETS DE BANYOLES”, UNA OBRA CASTELLANA

 

  Certament és una pena que es tracti d’una obra castellana,expressament escrita per als aficionats olotins i que aquí encara hi hagi la barra –sigui dit sense mala intenció d’anomenar-los “Els Pastorets de Banyoles”, quan, apart el veïnatge d’una trentena de quilòmetres, no hi ha absolutament res en comú entre aquesta revellida representació nadalenca, plena d’àngels cantarins i dimonis que ja no espanten ni les criatures, i la nostra particular manera de ser. Es podia admetre la seva adopció quan constituïa una novetat, sobretot perquè a Catalunya no hi havia cap obra equivalent prou reeixida i fins i tot en l’època durant la qual l’ús del català s’enfrontava obertament amb les delicades susceptibilitats de “la autoridad competente”. Però des de fa temps ja no és aquest el cas: tenim en primer lloc els magnífics “Pastorets” d’en Folch i Torres, amens com ho solen ser totes les seves obres teatrals i d’una indiscutible qualitat literària. I a més, ara tenim el dret d’expressar-nos en el nostre idioma.

  Continuar ferms i tossuts amb la mateixa obra (d’estructura tan passada de moda) un any sí i l’altre també, resulta francament ridicul.

  D’altra banda, entre nosaltres hi ha tot un planter de joves escriptors i compositors, plenament capacitats –si se’ls hi proposa i ells es decideixen a fer-ho- per a donar-nos en aquest sentit una bella sorpresa. Aleshores si que amb tota justícia podríen ésser anomenats “Els Pastorets de Banyoles”.

  Vosaltres, els actors, perquè no hi doneu una empenta i deixeu d’una vegada aquesta carrincloneria de tants i tants d’anys?.

      (Frederic Corominas, Qüestions banyolines. Revista de Banyoles. Desembre 1980)