Any 1981

JOAQUIM COLOMER I EL TEATRE (III)

 

Teatre i Art i “El diario de Ana Frank”

  Entremig, Colomer ens oferia sota la seva direcció, una obra que ell considerava com una de les seves millors actuacions, “MANOS DE PLATA”, de Serrano Anguita, on el seu personatge, “Agustinillo”, el va viure amb ple sentiment. Després d’aquesta intervenció vindria un període llarg d’absencia en els escenaris, fins que forçat davant la insistència d’uns joves que demanaren la seva col.laboració com a director, constituïren, amb mossèn Manuel Pont, la nova agrupació TEATRE I ART. El teatre havia evolucionat i així ho veieren aquell grup encapçalat per Jaume Farriol, Enric Tubert, Jaume Oller, Joan Geli, Anton Garcia, Miquel Félez, Josefina Julbe, Anna Albertí, Assumpció Garriga, Joana Cullell, Dolors Bravo, amb la col.laboració d’algun “jove veterà” com en Pere Pagés. Es feien muntatges complicats. Ja s’havien arraconat els decorats de paper i d’aleshores endavant es farien servir peces soltes amb blocs adaptables com en els jocs de “puzzles”. Era el temps del decorat anomenat “corpori” i es donava primordial importància als efectes de llum, que més endavant amb la incorporació del “ciclorama” s’aconseguirien efectes de meravella. Però era aviat encara per aquesta innovació lluminística, si bé els joves esmentats ja n’havien donat alguna prova espor[adica en una sèrie de “revistes blanques”. Ara som al moment de presentar per primera vagada a Banyoles a autors de categoria com Buero Vallejo (EN LA ARDIENTE OSCURIDAD( i de donar el primer impacte a la provincia amb el muntatge de EL DIARIO DE ANA FRANK. Fou en aquesta obra on Colomer acosegu’i el seu millor treball com a director. En un escenari diviidit en quatre espais, els personatges s-havien de moure en un ritme continu conjuminat amb els efectes lluminotecnics. Un espectacle d-aquesta mena no s-havia vist mai a Banyoles, i en Colomer es vei’e immers en aquesta peripecia de la que no sabia si s-en sortiria.. Els entusiastes joves actors l-animaren i un d-ells el sorprengu’e un dia portant/li un petit teatret que havia construït amb tot l-escenari muntat. Colomer es veia salvat. Pass[a nits de vetlla jugant amb el seu teatre. I fent moure les peces que tenia gravades amb els noms dels personatges. D-aquesta manera els assaigs anaren a la perfecci’o i es pogu’e arribar a l-estrena a la nostra ciutat =i en el teatre Municipal de Girona, aconseguint-se un dels  èxits m’es importants en la història del teatre banyolí. Els joves de TEATRE I ART amb el seu altre “jove” director, Joaquim Colomer, arribaren a una fita important, i una actriu, Anna Alberti, assolia en aquesta obra el premi a la millor actriu de la província en el Concurs Provincial de teatre. Mèrit que indubtablement el podia gaudir el seu direcor, ja que es pot dir que la jove actriu la fèu en Colomer,el qual l’ensenyà, com un nou Pigmalió, a saber tenir una bona dicció, a saber caminar amb soltesa i expressar-se en gest contingut, a ajudar-la en tot a ser aquesta bona actriu que més endavant hauria de donar-nos interpretacions excel.lents com en les obres de Santiago Rusiñol ELS SAVIS DE VILATRISTA i EL PINTOR DE MIRACLES.