Son els moments més interessants de la teva relació
amb l’obra, en què et replanteges constantment la teva lectura del text i hi
jugues, en què el vas descobrint, en què vas renunciant a moltes coses. Quan
una obra s’estrena, tot això s’ha acabat. Es clar que arran del contacte amb el
públic vas descobrint nous matisos que mai no t’havies imaginat. Però, amb tot,
el moment més apassionant, ha acabat amb l’estrena. Evidentment, també depèn
del director amb el qual treballes, Hi ha directors que es queden a un
determinat nivell. I n’hi ha que son una caixa de sorpreses. Te’n vas a dormir
creient que ja controles el que et proposa, i a l’endemà pots trobar-te que has
de començar de nou. A vegades el director et demana coses que en un primer
moment et fan dubtar. No sempre veus clar per on et pot fer anar. Ni sempre
tens ganes de fer el que et demana. Sobretot quan el director és l’autor de
l’obra. Segurament que jo, alguna vegada m’hi hauria barallat, però he aprés de
mossegar-me la llengua, Els autors de les obres no haurien de ser mai els que
la dirigeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada