Un record ben grat

Em produí una gran satisfacció veure com els components del grup teatral de Figueres amb el seu director Toni Montal es posaven drets a la llotja del teatre Municipal de Girona aplaudint-me un mutis en l’obra El port de les boires. Feia mesos que no trepitjava els escenaris i allí vaig voler fer un mutis reculant a l’estil dels de Paco Melgares. En sentir aquells aplaudiments vaig plorar d’alegria.

---------------------------------------------------------------------------------

 

Em vaig casar el 23 de juny de 1958 a l’església parroquial d’Arbúcies, i evidentment aquell fou un temps en què no estava pas per comèdies. No era convenient sortir de nits per anar a assajar, però a casa em vaig dedicar a escriure cròniques de teatre per a la revista Horizontes, entre elles les que feien referència a les actuacions de dos actors veterans banyolins amb quins havia actuat: Maurici Garcia (en Lei) i Jaume Geli que van morir en aquells anys. Em sap greu no tenir cap foto de les actuacions que havia fet amb ells. Amb en Maurici “Lei” vam actuar junts en moltes obres, i en el meu record ha quedat la seva excel.lent personificació del barroer Grapa de Don Gonzalo o l’orgull del gec. Amb ell també hi havia actuat en Els Pastorets. Fèiem tots dos la parella de pastors Bato i Borrego. (Quantes vegades vaig fer el paper de Bato? Uui!). Vaig ésser el pastor secretari d’alcaldes Borregos com Josep Freixa, Salvador Comerma, Miquel Vilanova, Francesc Figueras, Pere Pagés i alguns més. En els primers anys de casat ja hi havia formada l’agrupació Teatre i Art i els ajudava com a traspunt en els dies de les representacions. Vaig tornar a reprendre les actuacions amb motiu d’un Concurs de Teatre Provincial col.laborant en un breu paper en el  primer acte d’El port de les boires, un acte que tots els grups concursants havien de representar. El meu personatge era el d’un treballador de port que durant tota l’estona estava assegut amb un grup en una taverna. En un moment donat m’aixeco i faig un mutis d’aquells que havia aprés del gran Paco Melgares. El públic aplaudí de debó i em produí una gran satisfacció en veure com els components del grup teatral de Figueres dirigits per un gran home de teatre –Toni Montal- es posaven drets a la llotja aplaudint-me amb entusiasme. És potser el record més grat que tinc d’aquella breu intervenció després de gairebé dos anys sense fer teatre. Però la meva afecció seguia i ho manifestava escrivint crítiques y cròniques teatrals a la a la revista local Horizontes.