El teatre en els anys 1980-1981

En el teatre del Cercle de Catòlics les coses no marxaven prou bé. La Junta tenia un plet amb en Joan Gratacós (empresari del cinema Victoria i aleshores propietari de la sala del teatre del Catòlics). Hi hagué un plet i el guanyà la Junta de la Societat. Però a la sala no hi havia activitat. A l’any 1981 Els Pastorets en castellà foren representats en una única funció el dia de Reis, en la que hi vaig col.laborar com a regidor d’escena. El mateix mes de gener hi hagué una altra representació dels Pastorets, els de Folch i Torres, en una actuació a càrrec dels aficionats d’Arbúcies, amb els que la meva esposa hi havia actuat a la seva joventut, Ella fèu tots els tràmits perquè els seus antics companys i companyes d’escena vinguessin a representar aquells Pastorets.

A manca d’actuacions banyolines, jo, a casa, em feia un tip de llegir obres de teatre. Amb l’Enric Tubert i en Jaume Oller vam escollir una comèdia per a representar al Catòlics i al Mercantil, Jo seré el seu gendre que obtingué un bon èxit en totes les tres representacions. Per la festa major decidírem fer altra volta unes funcions d’homenatge a Folch i Torres. Vaig enviar cròniques a diaris gironins. Vam posar a la venda les entrades i vuit dies abans ja eren esgotades per als dos dies de festa. La comèdia, Julieta, filla única obtingué l’éxit que sempre havia obtingut al llarg dels anys que la representàrem. Havien passat ja molts anys des que voltàrem per tota la província en una tournée inolvidable. D’aquell grup dels anys 50/60 només restàvem la Carme Quer i jo.

A l’any 1981 morí Joaquim Colomer. Vaig escriure un article a Revista de Banyoles sobre el seu lliurament al teatre banyolí com a actor i director. Una biografia molt extensa tal com havia fet anys enrera amb la mort de Josep Freixa, que per a mi fou el millor actor de l’escena banyolina.Amb ells havia actuat moltes vegades.

Per les festes nadalenques tornàrem a fer Los Pastorcillos i ens reunírem tots en un sopar de germanor. En el mes de març tornàrem a fer Els sis corders de Blanes representant-la per les comarques gironines en envelats de festa. A les taquilles s’esgotaren totes les entrades. I vam celebrar-ho amb una sortida a Barcelona per anar a fer un bon dinar i a veure una representació teatral. Encara ens sobraren diners per anar a fer un sopar a La Torre de Pujarnol.