Vaig fer una entrevista a aquest dibuixant i
escriptor humorista que es va presentar un dia a casa en motiu d’haver-li
anunciat que estrenaríem la seva obra Ronyons de recanvi. En
preguntar-li quina opinió li mereixien les agrupacions de teatre d’aficionats,
va respondre:”Penso que son una gent admirable, capaços de treure’s hores de
son i de lleure per aprendre’s tirallongues que a l’endemà de l’estrena no
seran més que fum. És un cremar-se constant, en bé de l’art, de la cultura i
generalment de la bonhomia”. L’autor d’obres populars com En Baldiri de
la costa i Ja tenim 600 ens agraïa d’haver-lo ressuscitat
teatralment i ens desitjava molt d’èxit. El dia de l’estrena de l’obra –23 d’octubre
de 1977- assistia a la representació en companyia de la seva muller. L’èxit fou
total. L’autor hagué de pujar a saludar a l’escenari ja que el públic aplaudí
requerint la seva presència.
Ens envià un comentari sobre la interpretació de la
seva obra que es va publicar a Revista de Banyoles. Entre altres coses deia: Hi
havia molta gent, cosa gairebé imprescindible perquè “funcioni” una peça de
teatre còmic. El públic seguia les incidències (les ximpleries, podria dir) de
la comèdia amb atenció, i no perdia cap dels efectes pensats per sorprendre’l o
divertir-lo. I per damunt de tot, vaig “disfrutar” d’una interpretació que per
a ells voldrien moltes formacions professionals. Una interpretació que treia el
màxim profit de situacions, diàlegs i silencis”.
Jaume Farriol en la seva crítica va dir: Crec que el senyor Muntañola estava content,
perquè, els autors, encara que pateixin mentre dura l’obra, al final, solen
recollir la satisfacció del públic, que sempre és agraït (...) En sortir al
carrer, en la fresca de la nit, tot eren comentaris. Aquesta és la gràcia i la
sal del teatre: la impressió de la sortida, el comentari interessant, el
somriure a flor de llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada