Record d'en Cintet Mateu

A la dècada dels anys setanta morí en Jacint Mateu. En una de les representacions teatrals dels Pastorets que vam oferir en el teatre del Círcol de Católics vam interrompre la representació, una mica abans de l’arribada dels pastors al portal de Betlem per donar la notícia del seu decès. Jo mateix vaig llegir aquestes ratlles que poc abans havia escrit:

“Ens ha sorprés la mort del company Cintet Mateu, un dels homes que   havia representat dotzenes de vegades el paper de Bato dels Pastorets en aquestes diades nadalenques. En Cintet Mateu havia passat molt anys  visquent l’alegria nadalenca dels pastors que van cap a Betlem. Per a ell, com a tants d’altres que han trepitjat en tot temps aquest escenari, un Nadal no seria complert sense viure aquesta alegria de l’adoració del Nen, sense poder acompanyar-lo amb les tonades alegres de la música de Rubió. Recordarem sempre en Cintet Mateu animant els cants dels pastorets, la seva lleugeresa en esquivar el llop abans de la trencada d’olla, el seu saltironar, brincant lleugerament, burlant la temptació del dimoni, la seva murrieria quan tapava els ulls del borriquet, i sobretot, la seva veu, trèmula, aguda i emotiva quan explicava que en el seu somni havia vist un nen.

Potser la mainada d’avui no recordarà el Bato d’en Cintet Mateu. Feia alguns anys, pocs, que estava allunyat de l’escenari. A ell, però, sempre, en aquestes diades el veiem sempre voltat de figures de pessebre en la seva botiga del carrer Major, i amb rialla a flor de llavi passava les figures de mà en mà rememorant les altres que rondaven per aquest escenari. I quantes vegades el vam veure en el taller d’impremta, davant de la màquina, cantant les cançons dels Pastorets! Si; en Cintet Mateu no oblidava mai aquestes diades. I si un dia deixava pas a que el seu Bato passés a altres actors, ell, no per això deixava la samarra de pastor, es posava la més vella, la de més abrigall, blincava el cos, es col.locava una barba, i amb passa curta, tremolosa la veu, ens oferia el Soff, el més ancià pastor del redol. I si no trobava samarra, es posava la túnica d’Isaac o el vestit vermell de Satanàs o simplement s’ajuntava amb els pastors del grup per ser un més de la comparseria, capaç d’animar-los a tots i treure les angúnies dels altres amb la frase sempre a punt.

En Cintet Mateu ens ha deixat en aquests dies d’esplendorositat nadalenca, Encara va tenir temps de viure el Nadal, de rebre l’Infant i adorar-lo. El dia 27 ens deixava sobtadament. El camí de Betlem l’ha volgut seguir aquesta vegada, autènticament. Potser quan arribi al Nadó, li haurà dit: - Jo t`havia vist en somni: “era ros com l’or, / rosat com l’aurora...” I la seva besada d’adoració es veurà coronada de càntics de glòria. Aquests cants de Glòria que en finalitzar la representació dels Pastorets d’avui, entonarem tots junts en record del nostre estimat company, en Cintet Mateu”