Durant els dies festius de la Quaresma es
representava La Passió amb un èxit creixent de públic. Se’n feien una dotzena
de representacions anuals. Les crítiques en els diaris foren excel.lents i
s’organitzaren autocars cap a Banyoles. Va durar del 1961 al 1967. Un nou
director, Josep Maria Capella donà embranzida als nous quadres que
l’artista Joan de Palau preparava amb molta cura. La meva feina
consistia en tenir a punt el personal per a dia de les representacions. Cada
any ho tenia més difícil. A les darreries hi havia figurants que em deien que “tal
dia no puc venir”. I és que era molt difícil aguantar tanta gent dintre el
soterrani d’aquell teatre en què gairebé no hi cabíem. Per entretenir-los vam
comprar un televisor, però quan començà la febre dels cotxes 600 el personal ja
deixà de venir. Així s’acabà La Passió.
Vaig intervenir-hi com actor en un paper que l’autor
em va escriure expressament per a mi: era l’únic personatge còmic de l’obra; un
pescador enamorat de la Magdalena. El dia de Divendres Sant, des del clericat
parroquial se’m va dir que en aquell dia hauria de procurar no fer riure, cosa
que era impossible ja que el personatge era un pescador taral.lirot del poble
que feia riure a les dones que treballaven les xarxes a la platja. En el quadre
del Diumenge de Rams jo tenia al meu càrrec un venedor de fruita que discutia
amb un venedor de catifes –inoblidable personatge que interpretava Francesc
Figueras- i durant alguns dies vaig tenir el meu fill assegut damunt la parada
menjant una taronja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada