Personatges dramàtics

De tot el catàleg d’obres en que he intervingut n´hi ha dues en que vaig fer uns personatges ben dramàtics. Una fou a la meva joventut, gairebé als inicis de la meva afecció teatral. Fou  en l’obra El divino impaciente, de José Maria Pemán on tenia al meu càrrec  una escena ben emotiva amb Josep Freixa. Aquell nostre gran director i actor feia el personatge del pare missioner Francisco Javier, i jo era un jovenet catecùmen negre arrapat sempre a la seva sotana. El dramatisme de l’escena era en el moment en que el padre Javier fèu un miracle: de les seves butxaques es desprenien veinte monedas de plata. La meva estupefacció, tremolant i ploriquejant amb una cantarella apropiada pel versos pemantians produïen en el públic una emoció sostinguda. Un parell d’anys més tard, ja vaig passar a fer el personatge d’un ancià . No em venia de nou, ja que cada any arrossegava els peus i tremolava de mans fent el vell Soff dels Pastorets. Aquell personatge de l’obra de Maeterlink, L’alcalde de Stilmonde era un jardiner ancià que plorava ajagut pel terra i emocionava al públic en veure’s apallissat per una grup de soldats que saquejaven la mansió on el vell Claus treballava. Escoltar com t’aplaudeixen fent un paper diferent dels que acostumava a fer em produí una gran emoció. D’aquestes dues obres en tinc uns records entranyables. 

 

A la meva joventut no em va venir de nou fer un personatge dramàtic en l’obra El divino impaciente. No em venia de nou ja que cada any arrossegava els peus i tremolava de mans fent el vell Soff d’Els Pastorets. En aquells anys també vaig fer un personatge molt dramàtic en l’obra de Materlink, L’alcalde de Stilmonde.

-------------------------------------------------------------------------------------------