Jo crec que qui fa d’intèrpret no pot dirigir; si
ets a dalt interpretant no és convenient que dirigeixis: perquè t’oblides de tú
per pensar en els altres, en els moviments dels altres, i no penses que tú
també has de sortir a l’escenari i fer un determinat paper, que normalment és
un paper llarg i important, i aleshores t’oblides de tú i no agafes el ritme de
la comèdia fins que ja fa alguns dies que representes quan ja t’han marxat
totes les preocupacions, si aquell llum s’encendrà, si es fa fosc bé, si aquella
actriu et dirà aquella frase com li vas dir... Quan l’actor professional Ramon
Martori vingué a Banyoles per dirigir i fer el paper protagonista de l’obra La
setena paraula, va posar tanta atenció al seu treball de direcció
descuidant-se en molts moments del text de l’obra. Feia pena veure’l actuar
perdent-se continuament. El director ha de ser director i l’intèrpret ha de ser
dalt de l’escenari i no preocupar-se de res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada