Cada any en el mes d’agost muntàvem els festivals de
les Nits d’Art a l’aire lliure. En 1966, en un solar de l’antic camp de futbol
(on posteriorment s’hi aixecà l’edifici de Correus i la Llar dels jubilats) es
representà la sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra que s’hagué
d’interrompre a causa d’un gran ruixat que féu córrer els espectadors, els
artistes cantaires i els músics de l’orquestra Simfònica de Barcelona que
s’arreplegaren allà on pogueren. Tots vam quedar ben xops i la gent anà a
corre-cuita a aixoplugar-se sota les voltes de la plaça. A partir de llavors ja no ens quedaren ganes
de tornar a organitzar festivals a l’aire lliure. Hi van tornar al cap de dos
anys un grup de jovent amb noves idees. I així, amb força arrancada, davant de
l’església del Monestir van actuar Els Joglars, el cantant Paco
Ibáñez (nova ploguda abans de començar, i tot el públic cap al Mercantil!).
També s’estrenaren obres com Els mites de Bagot i Dones, flors i
pitança, d’Aurèlia Capmany. En una sessió de l’Ajuntament un concejal que venia
de l’hort digué que s’havia de prohibir l’obra Dones,
flors i “pitreres”. Totes les Nits d’Art foren exitoses, però... amb
impediments i amb la censura estatal. Des del Gobierno Civil de Girona apretaven
fort a l’Ajuntament de l’alcalde Guillem Turró perquè no hi haguéssin enrenous
contra el règim imperant. Les cançons de protesta ja es començaven a sentir.
Al final de la dècada –1969- les Nits d’Art anaren a
càrrec del TEI (Teatre Experimental Independent).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada