En aquells anys quaranta si volies fer teatre
t’havies d’espavilar. Se n’anava aprenent a mesura que veies representacions
dels professionals. No era com ara que els joves poden assistir a cursets en
aules de teatre o anant a estudiar a l’Institut del Teatre. En aquells temps
podies dedicar-te a la teva afició en les estones lliures. I ho vaig fer
aprenent-ho d’una manera ben senzilla: llegint obres, veient actuar als
aficionats del Círcol de Catòlics i empassant-me totes les obres de la
biblioteca dels meus oncles que eren aficionats al teatre i havien actuat a
l’Ateneu Republicà abans de la guerra. Ja he escrit que vaig fer-me un tip de
llegir obres de teatre. I en anys
successius feia algunes sortides cap a Barcelona, i les cames em portaven cap a
la Llibreria Millà del carrer de l’Hospital i a l’Arxiu Teatral Modern de
l’autor Santos Antolí al carrer de Balmes. Allí ens hi trobàvem tots els
aficionats de Catalunya, i allí vaig triar obres al costat d’un jove que es
deia Joan Pera. I mireu com son les coses: cap allà als noranta vaig tenir
ocasió d’estrenar l’estudi de doblatge d’aquest Joan Pera (convertit ja en
famós actor). Fou una experiència de
doblatge que vaig compartir amb Pep Cruz en un programa pilot d’una sèrie
escrita per Joaquim Muntañola que vam filmar en un pis de l’autor a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada