Enric Borràs

Diuen que Borràs era “una autèntica força de la naturalesa, i que la seva

Terra baixa no ha estat superada, una creació definitiva del personatge de Manelic. L’escriptor Frederic Corominas ha escrit més d’un article a Horizontes/Revista de Banyoles, entusiasmat sempre amb el Manelic d’aquest actor que va veure a Banyoles a la seva joventut. S’ha dit que Enric Borràs era un home molt afectuós, molt senyor. Ho vaig poder comprovar quan en les festes de Sant Martirià de l’any 1946, juntament amb en Jaume Baus i en Joaquim Colomer vam acompanyar-lo a l’hotel Flora on s’hostatgeria durant els dos dies que actuaria en el teatre del Círcol de Catòlics.  A la sala de recepció de l’hotel, Enric Borràs es trobà amb el seu germà Jaume-actor també de gran categoria que era a Banyoles per actuar en el cine Modern. Feia anys que els dos germans no es veien i vam poder veure com es feren una gran abraçada. Es digué que allí segellaren l’amistat d’uns germans que feia anys eren renyits. Enric Borràs actuà en el Catòlics en dues obres: El ferrer de tall i El cardenal. La sortida en escena en aquesta darrera obra sempre l’he recordat com un dels moments més impressionants que he vist mai en unes entrades a escena.

(En un enterrament d’un familiar a Badalona, en passejar-me pel cementiri contemplant les tombes vaig ensopegar amb el gran monument funerari de l’eminent Enric Borràs. Em sapigué greu no poder captar una imatge fotogràfica davant aquell darrer escenari de la seva vida.  L’amic pintor, gran artista del paisatge empordanès, Lluis Roura, bé dedicà un homenatge a Van Gogh davant la seva tomba).