Els mutis de Paco Melgares en les meves actuacions

Paco Melgares ha estat l’actor que més m’ha impressionat. Jo era un jove de 16 anys quan el vaig veure actuar en el teatre Mercantil en les obres La casa de Quirós, de Carlos Arniches, i La pluma verde, de Pedro Muñoz Seca. Es presentà com a Grandiosa Compañia de Comedias Cómicas i en el repartiment de les seves obres hi figuraven actors i actrius que en el futur gaudirien de gran renom com Fernando Rey, José Maria Rodero, Consuelo de Nieva... amb repartiments en que també hi havia figures de l’escena catalana com Maria Morera. Alexandre Nolla, Pau Garsaball i altres. S’anunciava com “la mejor Compañia presentada en Bañolas”. I era cert. El conjunt era extraordinari. Paco Melgares era el  director escènic i cap de la Companyia. Com a actor era impressionant. En cap d’aquestes dues obres fou “primer actor”.Ell havia escollit uns petits personatges. Però la seva sortida a escena era sorprenent. No crec que ningú sabés descriure el que feia aquell gran actor. Adolfo Marsillach en les seves Memòries diu que era únic, que el que feia no es pot descriure. Era un actor fòra de sèrie.

 

Em van impressionar els mutis que feia en els personatges d’aquelles dues obres. En una d’elles era un revolucionari cridaner, esvalotat esgargamellant-se expressament en la dicció; en l’altre era un pobre infeliç mosso que es feia un garbuig repetint constantment unes paraules emborbollades arrossegant la veu mentre anava reculant lentament iniciant un mutis que en desaparèixer aconseguia que tots els espectadors aplaudissin fervorosament davant d’una interpretació d’uns tipus genials. Els mutis de Paco Melgares eren únics. Segueixo recordant-los com de les coses més insòlites i portentoses jamai vistes en  actuacions teatrals. Ho sento, però jo també –com digué Marsillach- soc dels que no puc descriure aquelles genials interpretacions. I que consti que només vaig poder veure aquelles dues descrites. He tingut alguns companys que mentre feien la mili

a Barcelona es van apuntar  a la claca en el teatre en què actuava Melgares. Eren un temps en que els empresaris pagaven a unes persones perquè en moments determinats aplaudissin als actors. Paco Melgares no necessitava cap claca. Els seus extraordinaris mutis eren tan sensacionals que entusiasmaven a tots els espectadors. Em sap greu haver perdut un llibret sobre caracteritzacions en que hi havia pàgines amb fotografies de Paco Melgares en diferents caracteritzacions de les moltes obres que va representar. Crec que si jo vaig començar a agafar afició al teatre fou per haver vist actuar a Paco Melgares. Prou que en alguna ocasió vaig provar d’aprendre alguna cosa dels seus mutis, però no ho vaig poder aconseguir

mai. Melgares era únic. Inimitable.