Des que es va acabar La Passió, en el teatre del
Catòlics tot estava força desordenat. Els que es feien càrrec de l’organització
dels espectacles a la sala eren els components del grup Amics del Teatre.
Ho portaven tot a cap en Jaume Figueras i en Lluis Soler, aquest
darrer conegut popularment com en Lluis de La Parra. A cada dos
per tres es barallaven. Éren com gat i gos. En Francesc Mayolas hi havia
de posar pau. I sortosament, davant d’un bon plat d’arròs de seguida es
reconciliaven. De tempestes i aldarulls n´hi havia sempre. Però, malgrat tot,
van salvar aquelles temporades fent una mica de tot: xous de les Fiestas en
el Aire i Nits del Turista, amb l’animació dels pallassos creats per
Lluis Soler i Miquel Batlle (Quico i Pinito) amb l’afegit d’en
Francesc Mayolas; representacions de teatre infantil; la creació de l’orquestra
Els Desnutrits, i altres xous com El gran mamut,
una animalada que vaig escriure sobre unes tribus prehistòriques de les coves
de Serinyà amb l’aportació d’una colla de joves amb vestits amb pells i proveïts
de garrots que es passejaven pels passadissos del teatre al compàs de la marxa
del film La gran evasión. Em sap greu haver perdut el text d’aquesta
farsa que vaig escriure en vers.
Els Amics del Teatre van salvar la situació en
aquells anys difícils del Cercle de Catòlics en el que molts afeccionats se’n
van marginar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada