Crec que era a l’any 1918 quan “Don Gonzalo...” es
va representar per primera vegada pels aficionats a l’Ateneu Banyolí (al carrer
de la Canal) tal com l’havia escrit Llanas, amb personal mixte. Dediquem també
un record a aquest grup i especialment a una persona que tota la gent gran
recorda: l’Andreu Malagelada, que va fer-se càrrec del paper de Lluis. A la
dècada dels anys trenta ja podem llegir el repartiment de l’obra a càrrec de la
Secció Recreativa del Círcol de Católics. Hi figuren, a més dels esmentats
Freixa i Garcia, en Jaume Geli –a qui recordem també avui, creador del
personatge de l`’advocat Don Gonzalo-, Joaquim Colomer, Jaume Baus i Joaquim
Tarafa.
A l’any 1945 es representa per última vegada amb
homes sols amb els Freixa, Garcia, Colomer, Tarafa, Baus, Olivas, Miquel
Vilanova (al que avui també dediquem un record) i Josep Maria Torrent.
Pocs anys després, el Bisbe Dr. Cartañá obre la
veda, concedint permís a les agrupacions dels centres catòlics per a poder
representar teatre mixte. Aquest primer “Don Gonzalo...” amb homes i dones es
fa en motiu de les festes del centenari de la Fundació del Montepío de la Mare
de Déu dels Dolors (any 1949) i en el repartiment hi veièm a Carme Quer, Laura
Geli, Adela Geli, Freixa, Pere Quer, Garcia, Josep Tubert, Torrent, Olivas,
Tarafa i Agustí Agustí.
A partir de llavors l’obra es representaria sempre
que hi havia una ocasió de celebrar festivals benèfics – Reis del Pobre,
Homenatges a la Vellesa, etc- i a principis dels anys cinquanta, l’Agrupació
Teatral Banyolina, sota la mà directora de Freixa seria l’obra capdavantera de
repertori per anar a representar-la en dies festius en diferents teatres de la
província. En la darrera actuació de Don
Gonzalo o l’orgull del gec hi actuaren Carme Quer, Carme Torras, Carme
Freixa, Josep Freixa, Pere Quer, Maurici Garcia, Joan Olivas, Pere Pagés, Josep
Maria Torrent, Miquel Vilanova i Germà Granés. S’han comptabilitzat en total a
la vora d’unes cinquanta representacions.
Avui, després de 24 anys, “Don Gonzalo o l’orgull
del gec torna amb la voluntat posada per aquest grup que la representa. Bé o
malament, no ho sabem, això vosaltres ho direu al final de la representació.
Però el que si volem remarcar és que hi hem abocat tot el nostre interés. S’ha
procurat que els joves aficionats, actors i actrius que no la coneixien, i els
més grans que la tenien vagament en el record, s’adaptessin a les mateixes
formes de representació teatral que eren vàlides en els darrers anys en que es
posà en escena. Si ho són ara, vosaltres ho heu de dir. Nosaltres creiem que
avui fem un teatre de record, un teatre de nostàlgia, un teatre popular i una
obra que anys endarrera havia aconseguit que Banyoles fos veritablement orgull
i capdavantera de les agrupacions
teatrals de la província.
Gràcies per la vostra assistència”.
-------------------------------------------------------------------------------------------
“La vida d’una
persona està permanentment condicionada pel fet de la temporalitat; en viure el
present s’adona d’allò que fa; en projectar el futur, viu les seves il.lusions
i també les seves pors; en recordar el passat, pren consciència de qui és”. (Dr. Joan
Corbella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada