Tot Banyoles
parlava de la futura Passió i van ser molts els que s’apuntaren a la crida del
Patronat. Cap a cent cinc persones vam reunir en el teatre per assajar La
Passió de Banyoles, en text escrit per Frederic Corominas. Vaig ser el
responsable del personal. Mai havia suat tant!
-------------------------------------------------------------------------------------------
En el 1961 es va formar un Patronat Artístic
en el teatre del Círcol de Catòlics amb l’embranzida d’un muntatge i
escenificació d’una Passió. Primer va ser El diví mestre, una
obra de J. M. Carbonell en la que vam posar-hi unes estampes passionals en
quadres plàstics que van ser el millor de l’obra. A partir d’aquí ja podíem
anar per una Passió banyolina. Es va encomanar el text de l’obra al poeta local
Frederic Corominas. Quan va llegir-nos el primer quadre escrit en vers
vam adonar-nos que no ens en sortiríem ja que molts actors novells tindrien
dificultats per expressar-se en vers i aleshores vam dir a l’autor que escrivís
els següents quadres en prosa. I així ho féu, si bé deixà la seva bona
versificació en alguns quadres excel.lents. Tot Banyoles parlava de la futura
Passió i van ésser molts els que s’apuntaren a la crida del Patronat. Cap a
cent cinc persones vam reunir en el teatre per assajar La Passió de Banyoles.
Jo era el responsable del personal; Joaquim Colomer es féu càrrec de la
direcció a l’escenari i vam repartir quatre grups de sots-direcció en altres
espais de la sala: Enric Tubert, Pere Pagès, Jaume Oller i jo mateix. Al
primer pis –damunt de la sala-cafè-, Jesús Barba. Llorenç Oliva i Josep
Maria Mateu encolaven i preparaven els decorats i ajudaven a l’artista
pintor Joan de Palau. Es van confeccionar una vintena de decorats. Es va
construir un ciclorama pels efectes de llum i Albert Tubert tenia cura
de la tècnica. S’assajava durant quatre hores diàries. En els bastidors
treballaven una trentena de persones entre personal d’atrezzo,
maquillatge, equips de sonorització, etc. En cases particulars es confeccionava
el vestuari. En Mateu, encarregat del so s’esforçava en gravar en directe els
sons més apropiats. La propaganda anunciava l’estrena pel mes de març de 1962
amb vuit representacions en els dies festius de la Quaresma. S’edità un
tríptic. I per fi s’estrenà l’obra amb el títol d’Ecce Homo. L’hora de
Crist.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
La meva feina consistia en tenir a punt el personal per al dia de les
representacions. Cada any ho tenia més difícil. A les darreries hi havia
figurants que em deien que tal dia no podien venir. I és que era molt difícil
aguantar tanta gent dintre el soterrani d’aquell teatre en que gairebé no hi
cabíem. Per entretenir-los vam comprar un televisor, però quan començà la febre
dels cotxes 600 el personal ja deixà de venir. Havia començat la frenètica
passió dels cotxes.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada