N’he llegit molts, però potser els que m’han
interessat més son els de Xavier Fàbregas. Cap al final dels anys seixanta vaig
posar-me a llegir els escrits de teatre de Xavier Fàbregas. I amb ell vaig
poder conèixer la realitat del teatre a Catalunya. Per tot el país operaven
grups en unes condicions de marginalitat més o menys acusadors. Llegint
Fàbregas t’assabentaves, t’informaves, sobre persones, grups, entitats i
institucions compromeses en algunes activitats teatrals que es produïen al
país. De fet, el teatre independent trobava en Fàbregas el “primer cronista
oficial del moment”. Sense ell, el teatre independent hauria estat mancat de
l’estímul principal que podia arribar a través dels periódics, al marge de tots
els assessoraments i ajuts personals que el crític dedicava constantment a les
persones i als col.lectius que integraven la nòmina d’aquest teatre. El teatre català, en els anys setanta girà a l’entorn d’aquest fenòmen
teatral del Teatre Independent. Xavier Fàbregas va ser el minuciós notari
d’aquest moviment de resistència cultural escampat arreu de Catalunya. A
l’Institut del Teatre de Barcelona hi va fer una feina important. En el seu
personalíssim consultori teatral, tots els afeccionats al teatre, en un moment
o altre, hi havíem de recòrrer. Com havíem de recórrer també a la col.lecció El
Galliner, coordinada per ell mateix.
Avui dia, a l’Institut del Teatre de Barcelona hi
estudien alguns banyolins. Un d’ells, -que començà a actuar en el nostre grup
al teatre Municipal- és Roger Coma, qui ha intervingut com actor en obres de
teatre, en pel.licules i sèries de televisió. Amb altres joves estudiants ens
trobem cada any en les representacions dels Pastorets. No cal deixar mai els
orígens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada