A principis dels anys setanta semblava que el teatre estava adormit. Només hi havia
l’Agrupació Amics del Teatre que portaven amb gran entusiasme Jaume
Figueras, Lluis Soler i també Francesc Mayolas. Amb ells vaig
dirigir-los en algunes obretes de teatre infantil, si bé ja havien destacat amb
algunes obres com La gran aventura, de Jaume Salom amb la incorporació
de l’entusiasta jove Joan Marieges. Cap a les acaballes del Grup van
representar la comèdia Benvolgut mossèn Vidal, obreta que van portar per molts teatres de la província fins que amb
aquesta gira arribà la fi del Grup Amics del Teatre. Van seguir amb entusiasme portant les Fiestas
en el Aire i participant en el Jurat d’un Concurs que vaig
organitzar sota el títol de Banyoles, nostra ciutat, sobre temes
ciutadans en el que hi participaren grups infantils de les escoles. Per les
festes nadalenques del 1972 Els Pastorets
seguien representant-se en castellà Aquell any fou el dels tres Batos (Solana,
Tubert i Olivas).
No obstant, vaig poder reunir un grup per fer
algunes sessions de Lectures Expressives. Amb motiu del X aniversari
de la mort de Josep Maria de Sagarra vam
fer una lectura en prosa de La ferida lluminosa i en vers, Reina,
analitzant una part de l’obra teatral del famós poeta català
Em vaig posar a dirigir una obra de Ignasi Iglésias
que havia dirigit Josep Freixa en els anys quaranta amb poc èxit
de públic i que fou un dels pocs errors
d’aquell gran actor i director, ja que
escollí per a ell el personatge del jove protagonista que si bé hi posà
tota la seva força creativa no fou gens
encertat en escollir aquell tipus ja que li havia passat l’edat de posar-se a
la pell de personatges joves. Em va fer il.lusió dirigir aquella obra
que en certa manera el seu autor s’esplaiava en el
tema tabú aleshores de l’emancipació de la dona. En aquella obra –Foc nou-
(premi Fasthenrat 1914) hi
participà com a actor, Joan Solana
qui ja havia debutat en el paper de l’alcalde Borrego en els tradicionals Pastorcillos.
L’obra passà sense pena ni glòria – exactament com havia passat en la
representació de Freixa-, però vaig procurar formar el cos d’aquell conjunt i
–segons la crítica- “es nota la mà directiva sobretot en les escenes de conjunt
i en algunes pauses i reaccions dels actors, alguns molt posats dintre els
personatges (...) En conjunt fou una bona actuació que ens animà per el futur
de l’Agrupació Amics del Teatre.
Aquesta Agrupació no continuà la seva singladura, i
en els darrers moments s’embolicà amb aquella
fluixeta comèdia de Benvingut mossèn
Vidal que amb l’entusiasme de Jaume Figueras,
seguidor de la saga teatral dels Figueras- van poder portar a representar-la en
poblacions foranes.
La voluntat de Jaume Figueras el portà a extrems
dignes de lloança en presentar-se a la Delegación de Cultura a Girona
quan no donaren permís per a representar l’obra, ja que confonien el dramaturg
amb el que havia estat dirigent socialista gallec, Pablo Iglesias.
Fins una hores abans, no es rebé el permís per a la representació.
Era un patiment això de fer les gestions per obtenir
permisos per les actuacions de tota classe i en aquells anys setanta s’havien
escriure cartes a Información y Turismo
com la que transcric:
“El presidente de la Asociación Círculo de Católics de Bañolas y Comarca;
Salvador Boix Carreras, mayor de edad ,
a V.I. con todo respeto EXPONE:
Que con motivo de la próxina
fiesta mayor de Bañolas, la Agrupación “Amics del Teatre” del Círculo de
Católicos de Bañolas y Comarca, tiene proyectado representar en su local, el
dia 22 de octubre, la comedia cómica “Com s’enreda la troca”, original de
Emilio Graells Castells, por lo que a V.I.
SUPLICA
Tenga por presentado el presente escrito, y
en méritos del mismo se digne conceder la debida autorización.
Gracias que espera alcanzar del recto
proceder de V.I. cuya vida guarde Dios muchos años.
Bañolas,
22 de agosto de 1972
Fixem-nos
en la data: Permís demanat amb dos mesos d’anticipació!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada