Les actuacions del teatre en aquella primera dècada
dels anys quaranta solien ésser de gestos, actituds, contorsions i declamacions
interminables. El treball en equip tardaria encara alguns anys a venir. Hauria
d’arribar La Passió per fer evident l’expressió corporal, la música i
els sons que en certa manera substituirien la paraula en molts passatges de
l’obra. En principi, en les meves
actuacions procurava que el públic rigués i per fer riure em vaig inventar un
truc que consistia que jo mateix havia de riure. No hi ha res que s’encomani
tant com el riure. Si rius, l’altra gent també riurà amb tu. En canvi, si
plores, ploraràs sol. En aquell temps vaig veure algunes pel.licules del
director francés Marcel Pagnol, basades en obres de teatre escrites pel mateix
que eren protagonitzades pel gran actor Raimu. Interessat en l’obra de Pagnol,
vaig poder llegir-ne algunes, i en una d’elles parlava del riure. Em plau copiar-ho.
Deia Pagnol: “Quan es fa riure a escena o
a la pantalla, un home no es rebaixa pas. Molt al contrari, fer riure aquells
pagesos que tornen dels camps amb les seves grans mans tan dures, que amb prou
feines poden tancar-les, o aquells homes pàl.lids que surten de les seves
feines a la ciutat, empresonats en sòrdids despatxos, amb el tórax enfonsat,
que no coneixen el gust de l’aire, o fer riure aquells que
tornen de la
fàbrica, amb el cap baix, les ungles trencades i amb oli negre dibuixant les
tavelles de les mans... Fer riure aquells que moriran, fer riure tots els que
han perdut la seva mare, o que la perdran..., aquells que riure els fa oblidar
durant un instant les seves petites misèries, la fatiga, l’angoixa i la mort.
Qui fa riure persones que no tenen altres motius que plorar els dòna força de
viure. El riure és una cosa sobrehumana, una virtut que només depèn dels homes
i que Déu potser els l’ha donat per consolar-los de ser intel.ligents”.
En aquells anys tan difícils de postguerra jo vaig
procurar fer riure amb aquesta voluntat de regalar l’alegria a tothom. Donar
alegria és una cosa molt important.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Quan et trobes a faltar
alguna cosa a escena, quedes fotut i no saps que fer. Això ho nota el públic.
Cal ésser llest per improvisar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada