No sé qui va dir que el teatre còmic és la millor
escola per un actor, i que després et pots dedicar al dramàtic o al que
vulguis. Jo crec que sí, que és una bona escola, sobretot si l’actor sap
improvisar, si sap canviar. Quan es munta una comèdia, si la fas unes quantes
vegades –cosa rara en els afeccionats- a la segona o tercera representació ja
s’han canviat tots els moviments. El que interessa és que sàpigues que quan has
de dir un text, has d’agafar el vas i ja l’agafes automàticament. Perquè ens podem
trobar que un dia el vas ja no és allà mateix –si es que hi és-, perquè algunes
vegades el muntador de l’escena s’oblida de posar-lo. El cas és que s’hi trobes
el vas canviat de lloc, el que tu has de fer es moure’t o improvisar demanant o
cridant al criat de torn que et porti un vas; el més natural, però, és que quan
et trobes a faltar alguna cosa a escena, quedes fotut i no sàpigues que fer,
això ho nota el públic. Cal ésser llest per improvisar. Recordo que una vegada
en Els Pastorets, fent el paper de Bato en una escena en un
decorat de bosc s’intercal.là una altra escena amb decorat d’infern amb els
dimonis i Llucifer que estava assegut en un tron. En fer-se fosc i canviar
l’escena, Bato es trobava sol al mig de l’escenari, fent l’adormit. En tornar la
llum amb l’escena canviada altra vegada amb el decorat de bosc només sentia com
el públic reia sorollosament. I ara perquè riuen?, em preguntava. En obrir els
ulls vaig veure el pastitx; la cadira –o tron- del dimoni seguia allà al mig
del bosc. Els desmuntadors de l’escena havien oblidat de treure’la. Jo no sabia
pas el que havia de fer. Tot sol a escena amb una cadira al mig del bosc. Com
ho havia de fer per treure-la?. De cop i
volta vaig improvisar, i com si somiés, fent l’endormiscat vaig anar fins a la
cadira-tron, agafant-la emportant-la cap a l’extrem de l’escenari tornant a
sortir de seguit sense la cadira i tapant-me la cara com si hagués tingut un
mal somni.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
N’hi ha que diuen que amb aquesta meva veu prima i esquerdada traeixo
un sentit de l’humor a mig camí entre la murrieria i la bonhomia. Potser si.
Sóc molt procliu a parlar en clau de broma, però sovint fent broma se m’escapa
alguna cosa seriosa.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada