Els –diguem-ne veterans- feia anys que estàvem
innactius i teníem ganes de tornar a escena. I ho vam fer en unes
representacions d’homenatge a aquella gran figura de l’escena banyolina que era
Josep Freixa amb una de les obres més representades al llarg de tot el
segle a Banyoles: Don Gonzalo o l’orgull del gec, d’Albert de S.
Llanas. Anunciàvem que amb aquella obra retíem no solament un homenatge a
Freixa sinó també als recordats Maurici Garcia, Jaume Geli i Miquel Vilanova.
L’inici d’aquella nova singladura teatral tingué lloc el dia de Sant Josep de
1977. Jaume Farriol en la seva crítica a Revista de Banyoles digué: “Ha
estat un dels fets més importants d’aquesta temporada.”. Tractant-se aquests full d’un memorial de la
meva figura, no és res d’estrany que em faci il.lusió transcriure el que digué
de mi en Jaume Farriol: “Olivas és un còmic que, per dir-ho d’alguna manera,
“dissolt” els personatges escrits dintre de la seva forma de fer rotundament
hilarant, perfectament característica. Olivas té una cara plàstica, fàcil, amb
una boca que és una pura ganyota i uns ulls que salten com pilotes de goma”.
El nou grup que encetàrem s’hi posa el nom d’Agrupació
Teatral del Cercle de Catòlics de Banyoles, i tornàrem a recollir èxits amb
aquesta obra que presentàrem a la Societat del Centre Catòlic d’Olot amb motiu
del seu centenari. L’obra formà part d’un Cicle de teatre lliure. La nit del 6
de maig de 1978 vam obrir la representació a Olot amb unes paraules en les que
vaig recordar els vincles que hi havia entre les dues poblacions pel fet de
representar els mateixos Pastorets, rememorant al mateix temps les llunyanes
representacions dels “veterans” actors de la Secció Recreativa que concursaren
en el mateix local de la societat olotina.
La premsa d’Olot deixà constància del pas de la
nostra Agrupació amb unes bones crítiques. En el setmanari La Garrotxa es deia:
“De poder-se
establir puntuacions, “Don Gonzalo” ocuparia
al final del recull un lloc ben destacat.
Dintre d’aquest cicle de teatre lliure també hi actuà
el Grup Sarau de Banyoles amb l’obra de Jean-Paul Sartre, Morts sense
sepultura. Al final del cicle ens trobàrem un representant de cada grup en
una taula rodona, moderada per l’actor professional Emilio Gutiérrez Caba.
De Don Gonzalo... encara n’hauré d’escriure
més coses en anys successius, perquè és una obra que tornaríem a recordar-la i
representar-la al cap de vint anys més. L’orgull del gec tornava a
empènyer el teatre d’afeccionats banyolins.
“Recordar pot semblar una fotesa, però no és així, ja que sense el
record no ens seria possible estimar, ni tampoc tenir sentiments, i tampoc no
tindríem consciència d’estar vius”. ( Dr. Joan
Corbella, psiquiatre).
-------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada