En els anys trenta del segle XX, poc abans de començar
la Guerra Civil, a Banyoles hi havia dos teatres infantils. Un era en un
magatzem de la parròquia de Santa Maria dels Turers. Els vailets comandats pel més gran de tots ells - en Jaume Figueras de la
funerària- feien comèdies d’un acte per
entretenir la mainada de la barriada.
L’altre teatre infantil era en el magatzem
de canyes que el cisteller Olivas tenia al carrer de l’Hospital. Allí hi actuaven nois i noies fent comèdies curtes que escrivia en Joan Olivas.
Gairebé tots cantaven i ballaven. En dèiem
el Teatre Nacional.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEATRE ESCOLAR
EN TEMPS DE LA
GUERRA CIVIL
Una de les primeres representacions
de teatre escolar a Banyoles fou
organitzada pels responsables de l’Escola Francesc Macià en temps de la guerra
civil –possiblement a l’any 1938-. Es reuní a una colla d’alumnes –nois i
noies- per a un festival de teatre i música portant-se a terme la representació
de l’obra Pallassí casa sa filla, una historieta on un personatge
estúpid i tossut ple d’astúcia camperola casava la seva filla Colombina amb
Pierrot. Fou com una barreja de pantomima francesa i commedia dell’Arte
italiana on tothom acabava cantant. Recordo especialment la cançó final amb la
lletra que deia: Pallassín casa sa filla – que és ben dolça i ben senzilla.
– Colombina i Pierrot - ai galandina –
Colombina i Pierrot – ai galindó. Cantant la cançó, tots els personatges
feien ofrena d’uns obsequi als nuvis. La
direcció es confià a Montserrat Moner, esposa de Joan Alavedra, qui fou
secretari del president de la Generalitat de Catalunya els anys 1931-34. L’acompanyament musical anà a càrrec del
pianista Josep Maria Dalmau. I entre els joves alumnes de l’escola banyolina hi
figuraven Miquel Gussinyé i Albert Pons. La representació tingué lloc al teatre Mercantil.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El Teatre Nacional del magatzem de canyes de
cal Cisteller funcionà durant tot el temps de la Guerra Civil. Allí ens hi entreteníem la mainada
organitzant representacions de teatre infantil cantant i ballant. En el darrer
anys de la guerra, actuàvem al capvespre dels caps de setmana al bell mig del
carrer Major.
Un cop acabada la guerra, actuàvem en el
magatzem de canyes en el que es guardaven les caixes buides de peix de les
Peixeteries del mateix carrer de l’Hospital. El poc públic que hi acudia
s’asseia damunt les caixes de peix. Un cop acabada la guerra seguíem fent
comèdia, i fins i tot havien entrat alguns soldats moros al veure’ns pintats de
negre cantant i ballant “Ay mama Inés, todos los negros tomamos café!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada